Les aventures quotidianes comencen així, sense importància, un dia qualsevol...
La rutina desdibuixa les diferències, però aquesta vegada, trenque el blanc (i el silenci) en primavera.
I és una primavera real, temperada, que esclata en llum.
I no podia ser d'altra manera. Perquè ja no busque el glaç, perquè és temps de desgel, perquè les cançons més tristes d'Ismael Serrano ja no parlen de mi. Perquè allargue el braç i et trobe al llit, però també al carrer. Perquè escric de tu i de mi des de la felicitat i del que passa al món, des de la mateixa ràbia que em feia (i em fa) saber-me part de la solució. I perquè vull.
De vegades, el que vols dir ja ho ha dit altre (tal volta estiga ja dit tot), llavors, només ens queda callar, parar atenció i fer-ho nostre...
"m'agradaria destruir-ho tot
i després començar a refer-ho tot
molt amorosament en silenci.
escriuria llavors aquells versos que en diuen lires
escriuria un sonet correctament rimat.
cantaria unes mans
una cintura
un pit.
abans em pense em cal destruir-ho tot.
que res no em siga donat.
refuse tota gratuïtat.
alguna estella de la destrucció
potser em puga servir després qui sap
en l'ordre impecable d'un tercet.
però ara
aquest matí
aquests dies
sóc conscient que em cal aquesta tasca infame.
no tan infame."
Versos per a Jackeley - Vicent Andrés Estellés
Versos per a Jackeley - Vicent Andrés Estellés
...prova a somriure davant del mirall que ara tenim una oportunitat...
Sembla que ja és això, quan s'és feliç ja no té sentit mantenir un to trist. Sort en la teva vida, i sort amb aquest nou projecte. No passa res si algun cop t'anomeno Senyoreta Reykjavík, oi? Al cap i a la fi, em sembla que vaig ser jo que t'ho vaig començar a dir...
ResponEliminaSrta. ReykjCALLI! volia dir Srta.Whistle (m'encanta que, malgrat els canvis, mantinguis el Srta. a davant... les classes no es perden!).
ResponEliminaAcí estem, en aquesta nova etapa de la teva vida, en aquesta nova aventura blogaire. Desitjant gaudir de les teves paraules, tant com ho vaig fer en aquell sol de mitjanit.
Ja estàs fitxada al meu Feedly! (substitut del Reader)
Millor que acomiadar-se de La Senyoreta Reykjavík, donar la benvinguda a La senyoreta que vol aprendre a xiular. (Jo encara no sé.)
ResponEliminaSalut i poesia!
Xiula doncs les teves idees i que s' introdueixin en nosaltres.
ResponElimina